Un dels millors guitarristes contemporanis. Forma part de la generació d'artistes que participà en l'alliberament de l'expressió artística catalana a finals de la dictadura franquista. En el seu cas, fou un dels primers m&ua
Recitals disponibles:
*LIEBESLIED: 40 ANYS DE CANÇONS: TOTI SOLER & GEMMA HUMET (duet o quartet): l’any 1972, quan el corrent principal anhelava els sons plens d'artifici, Toti Soler va publicar Liebeslied, un àlbum compost de simples cançons (cançons compostes entre 1966 i 1969) amb la guitarra com a únic suport instrumental. Fou el seu primer LP en solitari on va encetà l'exploració de les arrels de la música catalana i mediterrània. I per commemorar-ne el 40è aniversari, Toti Soler presenta un nou recital ple d’atractiu, emoció i simplicitat; un recorregut tranquil i de calma per quatre dècades de poesia i guitarra, I ho fa acompanyat per la magnífica i deliciosa veu de Gemma Humet i/o pel seu excel.lent Trio (Marc Prat -contrabaix, Jaume Catà -percussió).
*GUITARRA CATALANA (trio o en solitari -Guitarra & Cançons-)): recital que Toti Soler realitza en solitari o acompanyat per dos excel.lents músics, Marc Prat (contrabaix) i Jaume Catà (percussió), a on ens mostra una selecció dels millors temes que ha escrit durant els gairebé quaranta-cinc anys de dedicació a la guitarra i a la composició, amb les diferents influències que l’han acompanyat durant tots aquests anys –clàssic, folk, jazz, flamenc, guitarra sudamericana, músiques orientals, etc.- però sobre tot amb la seva forma personal de compondre i interpretar, sensible i profunda.
*SÍLVIA PÉREZ CRUZ & TOTI SOLER (duet): els veritables artistes són els qui fan del seu art la seva realitat. Que encara no faci un any que en Toti Soler i la Sílvia Pérez Cruz coincidissin en un escenari no és altre certesa que la realitat, que a vegades l’encerta, es deixa compartir. Podríem dir que ambdós fan música però seria més cert dir que ambdós són la Música. El llarg i fecund camí del Toti, corredor de fons inabastable, i la llum prodigiosa de la veu de la Sílvia Pérez Cruz, tota ella futur, ens donen una de les plenituds i concordances més meravelloses i sinceres. L’un a l’altra s’ofereixen la llibertat i el vol de tots els ritmes i a tots els qui els sentim, ens naixen ales. I potser per aquella màgica profecia dels poetes, en veure’ls i sentir-los repetim dins nostre el vers aprés i ara del tot comprès....”m’exalta el nou / m’enamora el vell”. Exaltats i enamorats romandrem per sempre després d’escoltar-los.
*SOLERIANA (TOTI SOLER & EL COR DE NOIES DE MATADEPERA): Selecció de les obres més característiques que Toti Soler ha escrit aquests darrers anys Toti Soler acompanyant el Cor de Noies de Matadepera. Soleriana és el repte de substituir la veu del Toti Soler, tan pròpia, tan característica, per un conjunt de veus femenines, amb el propòsit d’amplificar-la i fer-la encara més universal. La seva veu es transforma així no només en veu blanca sinó també en polifonia. Per aconseguir-ho, sense desfer l’encant ni la subtilesa d’una veu tan única com és la del Toti Soler, el músic i contrabaixista Pep Coca ha creat uns nous arranjaments corals, fets des de la cura i el respecte. Acompanya també la veu dolcíssima de la Gemma Humet, iniciada també pel mestre en l’art de la poètica musical. Jaume Sala (direcció del cor). A les percussions al jove Arnau Figueres.
*LA PRESÈNCIA PURA (MONTSE VELLVEHÍ & TOTI SOLER): La presència pura és una "nouvelle" -escrita en fragments- sobre la malaltia d'Alzheimer, i consituteix una reflexió sobre la solitud i els intercanvis, sobre l'amor i sobre el pas del temps. Com si d'una Muntanya màgica es tractés, Bobin descriu una nova forma de veure la vida a partir de la malaltia -viscuda, en aquesta ocasió, des de primera fila en la persona del seu propi pare. L'autor diposita la mirada, alternativament, damunt aquesta figura i damunt una acàcia del jardí de la institutció on el pare roman reclòs. L'evolució d'aquests "indefensos enfront el que els esdevé dia rere dia, nit rere nit" constituteix una reflexió moral creuada sobre el cicle existncial -en ordre invers, però-: la vida (passada) i la mort (propera), en el cas del pare; la mort (aparent) a l'hivern i la vida (renascuda) a la primavera, en el cas de l'arbre. Una sàvia combinació de duresa i tendresa. Un al·legat contra la malaltia de l'oblit. Montse Vellvehí i Toti Soler presenten aquest text sorprenent i meravellós de Christian Bobin, traduït per Antoni Clapés, i que molt aviat podrem escoltar.