Els "PESCADORS DE l'ESCALA" aquest 2024 complim 60 anys d'història i en les nostres cantades us volem fer sentir l'olor del mar i la sentor de la taverna, es per això que us portem una bona xarxada d'havaneres, valsets, sardanes i cançons picaresques..
Durant la dècada del 1920 i 1930 l’havanera escalenca havia tingut com a marc natural l’antic local de Ca la Neus, tot i que ni havia d’altres com la taverna de Can Maurici, a Can trenta o a Cal Nanu, aquesta era la mes freqüentada pels pescadors, l’establiment era força més llarg que ample i actualment semblaria minúscul però en aquella època constituïa sense discussió una mena de casino on els treballadors del mar compartien els seus lleures.
Hi feien cap amb la llesca de pa i mitja dotzena de sardines a la brasa de casa, i a la taverna consumien el porró de vi. Si esqueia, la Neus podia preparar alguna cosa de menjar, inclòs el seu personal suquet de peix que posteriorment havia d’esdevenir famosíssim, fomentar la irradiació de la casa i provocar-ne el trasllat a dependències mes modernes i conformes a la demanda turística en alça.
A l’època florent del cant de taverna dintre del qual arrelava l’havanera, a Ca la Neus hi van destacar entre la consideració popular cantaires pescadors com en Damià Bonhome, originari de Palamós i fincat a l’Escala, dotat d’una veu no massa potent però amb un gran talent interpretatiu. “tenia fusta d’artista” , diu la memòria dels qui el van conèixer quan eren vailets fascinats per aquelles exhibicions vocals.
El personatge de l’època amb rang d’institució en els ambients de cantades espontànies, era en Lill, un baix de veu superdotada, pastosa, molt sensible al matís. Encara s’assegura que no ha sortit des d’ençà cap baix com en Lill, tingut per una autèntica força de la naturalesa en aquest terreny musical.
L'any 2024 “Els Pescadors de l’Escala” celebren els 60 anys de la seva fundació “oficial”. Diem “oficial” perquè en les dècades dels 50 i 60 "Els pescadors de l’Escala” que era el nom genèric que el seu propi públic els hi havia atorgat, ja actuaven per a les tavernes els dies que bufaven nords, redossaven les teranyines al port de l’Estartit, i les tripulacions, a la taverna de “Cal Moreno”. Allí es servien generosament els gots de vi directament del bocoi i engegaven el seu repertori d’havaneres conegudes com “americanes”, entre mig d’altres cançons, “picaresques”, sardanes, ranxeres, valsets mariners etc...
El nom dels “Pescadors de l’Escala” va ser adoptat en ferm i constituït legalment l´any 1.964 de la mà del carismàtic i reconegut arreu del nostre país en Simeó Català i Portell. En Simeó va portar el nom de l’Escala com a senyera i insígnia del grup, fent una important aportació a la nostre cultura musical durant tots aquest anys, impulsor de la cantada d’havaneres de l’Escala on hi ha participat en totes les seves
edicions, El grup a més de participar en moltes de les cantades mes importants d’arreu de Catalunya ha actuat també a les Illes Balears, Illes Canàries, Andorra, Alemanya, França, Suïssa, Argentina i Luxemburg entre d’altres. Porten fetes des de els seus principis mes de sis mil actuacions en directe, trenta enregistraments discogràfics, i actualment son el grup d’havaneres i cançó popular més antic del nostre país.
"Els Pescadors de l’Escala” son una formació de música popular catalana. Amb això es vol dir que el seu repertori està conformat bàsicament per aquelles cançons que han sorgit de compositors del poble i que s’han divulgat al marge dels circuits comercials entre la nostra gent. La seva música per tant, és molt heterogènia però tot i amb això es podria dir que es mou entre l’expressió de sentiments d’enyorança d’un temps i d’un país més genuí i l’ànsia de divertir-se. La seva fórmula certament prové d’una llarga tradició. Per un costat de l’antiquíssima música burlesca i participativa de les tavernes populars i per l’altre del pòsit dels anys d’experiència i complicitat amb el públic.
La seva combinació musical, acordió, contrabaix, guitarra i veus, tot i tenir alguns imitadors és una formació típicament pròpia, així com la manera de combinar les veus solistes amb compactes conjunts corals. En el seu repertori hi té una gran importància el ritme sensual i tendre de les havaneres que donada la implantació que han tingut a Catalunya es pot dir que és ja un ritme nostre. No obliden tampoc les havaneres antigues amb el seu regust tropical que han sigut les inspiradores de les havaneres actuals.
L'any 2014 i al cumplir 50 anys de la seva història, varen ser guardonats amb la " Creu de Sant Jordi" per la seva tasca en el mon de l'havamera i per la seva aportació en la Cultura Popular Catalana.