Quico Pi de la Serra rebrà el guardó Big Bill Broonzy 2017, que atorga la Societat de Blues de Barcelona

L'acte d'entrega tindrà lloc el dia de Sant Jordi, 23 d'abril, als Jardins de Can Sumarro de l'Hospitalet de Llobregat

Quico Pi de la Serra rebrà el guardó Big Bill Broonzy 2017 que la Societat de Blues de Barcelona atorga a personalitats rellevants i compromeses en la divulgació del blues. L'acte d'entrega del premi tindrà lloc la diada de Sant Jordi, 23 d'abril de 2017, a les 18.50h, als Jardins de Can Sumarro de L'Hospitalet de Llobregat, dins del marc del Festival Primavera in Black (PIB) que organitza i coordina la Societat de Blues de Barcelona amb el suport de l'Ajuntament de L'Hospitalet.

El blues i jo ens vàrem conèixer a través de la manera de tocar la guitarra de Big Bill Broonzy i viu dins meu des de fa més de quatre decennis. La seva aparent senzillesa fa que musicalment parlant m'hagi pogut entendre amb moltíssims músics d'arreu del món i la també seva forta càrrega emocional fa que aquesta entesa sovint es tenyeixi de quelcom inexplicable que va més enllà de la pròpia música, per tornar-se respecte, amor i llibertat. Quico Pi de la Serra.

Francesc Pi de la Serra
(Barcelona, 1942) és el més veterà dels cantautors catalans. Però és també un dels que transmeten un esperit més jove amb les seves cançons, que arreu del món han fascinat companys d’ofici d’un gran prestigi, des de Caetano Veloso fins a Paolo Conte, passant per Pablo Milanés i Silvio Rodríguez, a part de diversos deixebles, entre els quals hi ha Joaquín Sabina, que el reconeixen com un dels seus principals mestres.
Des del 1962, any en què es va incorporar a Els Setze Jutges, col•lectiu del qual va ser el primer cantant professional, i va preparar la fundació d’Els 4 Gats. Pi de la Serra ha compost un llarg seguit de peces que l’han consolidat com un dels cantautors europeus que han sabut trobar un discurs artístic més personal i independent, amb un gust literari que entronca amb el surrealisme i els altres corrents de la gran tradició de les avantguardes de la dècada del 1920.
Aliè a les modes i als condicionaments de la indústria musical, Pi de la Serra manté un compromís social insubornable en el seu exercici de la cançó, que entén com una dissecció crítica de la realitat des d’una mirada poètica, sovint tenyida d’un humor molt subtil i intel•ligent. [per Xevi Planas]